Deixo un video:
http://www.youtube.com/watch?v=-_5JGPgnWoo
dimecres, 28 de gener del 2009
dimecres, 21 de gener del 2009
Moduls de video.
Després d'un temps...
Mòdul 2:
Els diferents formats de vídeo:
Per no crear diversitat d’entorns i fitxers de vídeo digital, les empreses del sector van crear un grup d’experts que desenvoluparien els estàndars de vídeo digital per als aparells de consum.
MEPG són les inicals de Moving Picture Experts Group "grup d’experts d’imatge en moviment".
Els principals estàndars desenvolupats per aquest grup són:
MPEG 1: Fitxer base per al desenvolupament de vídeo sobre CD el VideoCD. Aquests van ser els primers fitxers de millor codificació i van ser els primers en fer-se servir per adjuntar fitxers de vídeo en els correus electrònics. Té tres nivells de codificació i el tercer correspon a l’àudio i s’anomena Mp3. Aquest ha estat l’estàndar que s’ha imposat com a codificació d’àudio.
MPEG 2: Conjunt d’estàndars de fitxers que han servit per a desenvolupar els principals entorns de vídeo digital com el DVD, la TDT, o la transmissió de Televisió Digital per Satèl.lit.
MPEG 3: Estàndar pensat per a la Televisió d’ASlta, definició que es va deixar de banda perquè mpeg2 ja podia cobrir aquestes necessitats.
MPEG 4: Estàndar pensat com a contenidor multimèdia de diferents objectes d’àudio, 3D, etc. Permet certa interactivtat. Dels seus tipus de codificació han sortit diferents códecs que s’han convertit en estàndars de vídeo digital: Dvix, Xvid, H.264. Actualment es fa servir en nous perifèrics com els Ipods o els anomenats Mp4.
MPEG 7: Estàndar que mitjançant llenguatge Xml intenta vehicular les diferents metadades dels vídeos i els seus continguts interns.
MPEG 21: Estàndar que vol normalitzar els drets i metadades dels diferents continguts que anomena objectes digitals (vídeo, àudio, etc)
Quines són les propietats dels fitxer de vídeo digital:
La majoria de les propietats del vídeo digital són una adaptació de les pròpies del vídeo.
Resolució: La resolució és el tamany de les imatges del vídeo. El nombre de píxels d’amplada i alçada que tindrà el quadre. Hi ha diferents resolucions que vénen determinades pel códec i pel tipus de píxels que es fa servir. La majoria de resolucions tenen una relació 4/3 de pantalla de TV o 16/9 si és panoràmica.
Còdec: El principal problema dels fitxers de vídeo digital és el seu gran pes. És per això que els diferents entorns i formats disposen dels Códecs. Els códecs són sistemes matèmàtics de compressió i descompressió de fitxers que intenten millorar la qualitat amb un menor pes del fitxer. Hi ha diferents códecs creats per diferents empreses, alguns d’ells s’han convertit en estàndars. Així un fitxer ”.avi” o ”.mov” tindrà els seus corresponents códecs que en alguns casos són els mateixos com el codec DV estàndar per a edició amb càmeres DV. O el Dvix per a una alta compressió.
Framerate: És el nombre d’imatges per segon. O el nombre de quadres per segon, ja que en televisió els quadres tenen dos camps corresponents a dues imatges correlatives. El frame pot ser entrellaçat amb dues imatges o desentrellaçat, anomenat també progressiu amb una sola imatge per quadre i que és com es visualitza a les pantalles d’ordinador. El nombre de quadres per segon se l’anomena FPS Frames per Second. En cinema es treballa a 25 fps, en la Televisió PAL (europea) a 24 fps. en la NTSC (americana) a 29 fps. En la majoria de fitxers de vídeo digital es pot variar i escollir els fps que es volen fer servir.
Bitrate: La taxa de bit (bitrate) representa la quantitat d’informació que es pot guardar en un medi per unitat de temps. Això depèn de diferents factors, com són la freqüència de mostreig utilitzada per digitalitzar els materials multimèdia, els bits emprats per codificar la informació i la manera en què es fa i si es comprimeix o no. Amb tot això s’intenta trobar un punt d’equilibri entre quantitat de bits (el més baix possible) i qualitat (la més alta posible).
Què és la tecnologia streaming?
La solució a del problema dels fitxers de vídeo digital es el seu gran pes i la distribució per internet, d'ençà es va trobar en la tècnica del Streaming o flux de dades. Bàsicament, el fucionament recau en que aquest tipus de fitxers es poden veure mentre s’estan descarregant.
Amb quins programes pot treballar?
*Realmedia
*Quiktime
*windows Media Video (dins del Windows Media Player).
Mòdul 2:
Els diferents formats de vídeo:
Per no crear diversitat d’entorns i fitxers de vídeo digital, les empreses del sector van crear un grup d’experts que desenvoluparien els estàndars de vídeo digital per als aparells de consum.
MEPG són les inicals de Moving Picture Experts Group "grup d’experts d’imatge en moviment".
Els principals estàndars desenvolupats per aquest grup són:
MPEG 1: Fitxer base per al desenvolupament de vídeo sobre CD el VideoCD. Aquests van ser els primers fitxers de millor codificació i van ser els primers en fer-se servir per adjuntar fitxers de vídeo en els correus electrònics. Té tres nivells de codificació i el tercer correspon a l’àudio i s’anomena Mp3. Aquest ha estat l’estàndar que s’ha imposat com a codificació d’àudio.
MPEG 2: Conjunt d’estàndars de fitxers que han servit per a desenvolupar els principals entorns de vídeo digital com el DVD, la TDT, o la transmissió de Televisió Digital per Satèl.lit.
MPEG 3: Estàndar pensat per a la Televisió d’ASlta, definició que es va deixar de banda perquè mpeg2 ja podia cobrir aquestes necessitats.
MPEG 4: Estàndar pensat com a contenidor multimèdia de diferents objectes d’àudio, 3D, etc. Permet certa interactivtat. Dels seus tipus de codificació han sortit diferents códecs que s’han convertit en estàndars de vídeo digital: Dvix, Xvid, H.264. Actualment es fa servir en nous perifèrics com els Ipods o els anomenats Mp4.
MPEG 7: Estàndar que mitjançant llenguatge Xml intenta vehicular les diferents metadades dels vídeos i els seus continguts interns.
MPEG 21: Estàndar que vol normalitzar els drets i metadades dels diferents continguts que anomena objectes digitals (vídeo, àudio, etc)
Quines són les propietats dels fitxer de vídeo digital:
La majoria de les propietats del vídeo digital són una adaptació de les pròpies del vídeo.
Resolució: La resolució és el tamany de les imatges del vídeo. El nombre de píxels d’amplada i alçada que tindrà el quadre. Hi ha diferents resolucions que vénen determinades pel códec i pel tipus de píxels que es fa servir. La majoria de resolucions tenen una relació 4/3 de pantalla de TV o 16/9 si és panoràmica.
Còdec: El principal problema dels fitxers de vídeo digital és el seu gran pes. És per això que els diferents entorns i formats disposen dels Códecs. Els códecs són sistemes matèmàtics de compressió i descompressió de fitxers que intenten millorar la qualitat amb un menor pes del fitxer. Hi ha diferents códecs creats per diferents empreses, alguns d’ells s’han convertit en estàndars. Així un fitxer ”.avi” o ”.mov” tindrà els seus corresponents códecs que en alguns casos són els mateixos com el codec DV estàndar per a edició amb càmeres DV. O el Dvix per a una alta compressió.
Framerate: És el nombre d’imatges per segon. O el nombre de quadres per segon, ja que en televisió els quadres tenen dos camps corresponents a dues imatges correlatives. El frame pot ser entrellaçat amb dues imatges o desentrellaçat, anomenat també progressiu amb una sola imatge per quadre i que és com es visualitza a les pantalles d’ordinador. El nombre de quadres per segon se l’anomena FPS Frames per Second. En cinema es treballa a 25 fps, en la Televisió PAL (europea) a 24 fps. en la NTSC (americana) a 29 fps. En la majoria de fitxers de vídeo digital es pot variar i escollir els fps que es volen fer servir.
Bitrate: La taxa de bit (bitrate) representa la quantitat d’informació que es pot guardar en un medi per unitat de temps. Això depèn de diferents factors, com són la freqüència de mostreig utilitzada per digitalitzar els materials multimèdia, els bits emprats per codificar la informació i la manera en què es fa i si es comprimeix o no. Amb tot això s’intenta trobar un punt d’equilibri entre quantitat de bits (el més baix possible) i qualitat (la més alta posible).
Què és la tecnologia streaming?
La solució a del problema dels fitxers de vídeo digital es el seu gran pes i la distribució per internet, d'ençà es va trobar en la tècnica del Streaming o flux de dades. Bàsicament, el fucionament recau en que aquest tipus de fitxers es poden veure mentre s’estan descarregant.
Amb quins programes pot treballar?
*Realmedia
*Quiktime
*windows Media Video (dins del Windows Media Player).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
